És emprada en la litúrgia cristiana com a conclusió de les oracions, per a manifestar l’acord i l’adhesió amb allò que hi ha estat dit. En l’ordinari de la missa, apareix al final del glòria i el credo. En les misses polifòniques sol unir-se al Cum Sancto Spiritu (al final del glòria) i al Et vitam venturi sæculi (al final del credo) per formar seccions musicalment independents, gairebé sempre -almenys a partir del segle XVII- en estil fugat. També pot ser tractat, dintre i fora de la missa, com a text únic d’una secció independent, per exemple el final d'El Messies de G.F. Händel. En la tradició protestant, l’amén final dels himnes quasi sempre és musicat amb una simple cadència plagal anomenada sovint, per aquesta raó, cadència de l’amén.
m
Música