anafil

o nafil
m
Música

Anafil medieval renaixentista de tres vares intercanviables

© Fototeca.cat/ Idear

Instrument de vent de l’època medieval.

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon d’embocadura (aeròfon tipus trompeta). Documentat des de la dominació islàmica de la península Ibèrica, es tracta d’una trompeta recta natural de tub, d’un metre i mig de llargada aproximadament. Anomenat també nafil moresc, conservà aquest nom àrab a causa de l’ús generalitzat que en feren els moros andalusins per a executar les parts agudes de les fanfares i els tocs militars. Fou introduït a Europa pels exèrcits sarraïns i els exèrcits cristians de les croades. En un document del 1381 conservat a l’arxiu de la Corona d’Aragó, Pere IV demana que li siguin tramesos dos trompadors, dos naffilers, e un tabaler. En la Crònica de Jaume I i en el text de Tirant lo Blanc apareix amb el mateix significat. Durant el Renaixement, fou substituït per les noves trompetes i sacabutxos. El seu equivalent modern és el nafir, que al Magrib es fa sonar des dels minarets al mes del ramadà. Es fabrica amb coure i en dues seccions, el pavelló, que té forma de copa, i l’embocadura, que és cònica.