Forma part, com A.S. Arenskij i A. Glazunov, de la generació de compositors situada entre els fundadors de l’escola nacional russa i la de S. Prokof’ev i I. Stravinsky. Era fill d’un músic que dirigí durant anys l’orquestra del Teatre Mariinskij de Sant Petersburg i del qual rebé la primera formació musical. Entrà al conservatori de la seva ciutat natal el 1870 per estudiar piano i violí, i el 1872 s’incorporà a les classes de composició de N. Rimskij-Korsakov. La seva indolència en el treball i les constants faltes d’assistència motivaren que fos expulsat del centre el 1876. Tanmateix, fou readmès el 1878 i es graduà aquell mateix any. El 1878 hi ingressà com a professor d’harmonia i el 1906 per a ensenyar composició. Tingué entre els seus alumnes B.V. Assàfiev, M. Gnesin, S. Prokof’ev i N. M’askovskij. A partir del 1877 entrà en contacte amb el Grup dels Cinc i amb el de M. Bel’ajev. La major part de la seva producció és formada per petites peces, ja siguin per a orquestra, per a piano o arranjaments de cançons populars russes per a veu solista o per a cor. Entre les seves obres més populars que s’han conservat hi ha algunes peces orquestrals de caràcter descriptiu inspirades en contes russos, Baba-Jaga (1905), Volšebnoje ozero ('El llac encantat', 1909) i Kikimora (1910), en les quals es pot observar com aprengué de Rimskij-Korsakov el domini de l’escriptura orquestral. Algunes de les seves peces per a piano encara es troben entre el repertori dels pianistes russos, sobretot Bir’ul’ki (1876), Pro starinu ('Balada dels temps antics', 1889), les Variacions sobre un tema de Glinka (1895) i Muzykal’naja tabakerka ('La capseta de música', 1893).