Rebé la seva primera formació musical de la seva mare i després continuà els estudis amb Tibor Szatmari. Debutà el 1922 interpretant el Concert per a piano i orquestra, K 450, de W.A. Mozart amb l’Orquestra Filharmònica de Budapest. Un any després ingressà a l’Acadèmia de Música Ferenc Liszt, a la classe d’Ernö von Dohnányi. També estudià composició amb Leó Weiner i direcció amb Ernst Unger. El 1929 actuà a Viena, on conegué Béla Bartók, el qual s’interessà molt per ell. Poc després d’iniciar la seva carrera com a solista, decidí retirar-se durant un cert temps i es dedicà a l’estudi d’altres branques artístiques i de la filosofia, fins que el 1939 tornà als escenaris interpretant, entre altres obres, el Concert núm. 2 de L. van Beethoven dirigit per Erich Kleiber. El 1940 anà a Nova York, on debutà tocant amb l’Orquestra Simfònica de l’NBC. El 1948, quan tornà a Europa, participà en l’estrena de nombroses obres de B. Bartók i de Z. Kodály. Del 1958 al 1965 fou professor a la Hochschule für Musik de Saarbrücken, a Alemanya, i establí la seva residència a Zuric.