Vida
Estudià amb E. Guiraud al Conservatori de Música de París. El 1905 esdevingué professor de contrapunt d’aquesta institució educativa; entre els seus deixebles hi figuren músics de la categoria de Ch. Koechlin, F. Schmitt, M. Ravel, G. Enescu, A. Honegger o D. Milhaud. El fet que entre la gran quantitat de tractats francesos que ensenyen l’escriptura fugada, segons el concepte obsolet de la fuga d’escola, el seu Traité de la fugue (1901) sigui encara apreciat actualment i utilitzat confirma l’excel·lent capacitat pedagògica d’aquest educador musical. La seva obra com a compositor resta avui en dia pràcticament oblidada, malgrat la qualitat de la seva escriptura polifònica i orquestral.
Bibliografia
Complement bibliogràfic
- Gedalge, André: Ensenyament de la música per l’educació metòdica de l’oïda: solfeig, Boileau, Barcelona