Fou deixeble d’harmonia d’Olivier Messiaen al Conservatori de Música de París, on també estudià amb Norbert Dufourcq i Pierre Pasquier. L’any 1944 fou deportat a causa de la seva vinculació amb la resistència i fou alliberat el 1945. L’any 1956 guanyà el primer premi del Concurs Internacional Franz Liszt de Budapest i inicià una carrera en la qual alternà la docència en diversos conservatoris —entre d’altres el d’Amiens (1950-53) i Montreuil (1970)— amb l’activitat concertística. Fou professor convidat a la Universitat d’Ottawa, director del Seminari Musical d’Estiu de Grendelbruck (1972) i professor del Conservatori de Luxemburg. També impartí cursos d’interpretació i conferències, especialment sobre Schumann i el Romanticisme alemany. Amb Robert Gendre i Robert Bex formà el conjunt de cambra Le Trinôme.