Estudià música amb A. Philip i V. d’Indy a la Schola Cantorum, i etnologia amb M. Mauss a la Universitat de París. Interessat en un principi en els estudis sobre música romàntica i moderna, aviat decantà la seva tasca investigadora vers l’organologia, especialment de caràcter etnomusicològic, i realitzà diversos treballs de camp a l’Àfrica occidental (1931-58). El 1929 fundà el departament d’etnomusicologia del Museu del Trocadero (des del 1937, Museu de l’Home), que dirigí fins el 1965. Fou també investigador del CNRS (1941-65) i docent a l’Institut d’Ethnologie (1936-43). Entre les seves nombroses publicacions cal destacar Origine des instruments de musique (1936). Fou president de la Societat Francesa de Musicologia del 1958 al 1961.