És molt poc el que es coneix de la seva activitat fins el 1510, a part que seguí la carrera eclesiàstica i que l’exercí com a rector de Parenzo, a Ístria. Molt probablement es formà i actuà en l’ambient venecià, i potser fou cantor i organista. Entre el 1504 i el 1508 es dedicà a la composició, tal com ho testimonien els catorze fragments editats a Venècia per O. Petrucci. Per bé que les seves disset obres conegudes no revelen sempre un caràcter original, serveixen per a establir la seva capacitat per a la composició. El 1510, a Roma, inicià la seva activitat com a editor -associat amb el miniaturista Giovambattista Columba i el tipògraf Marcello Silber, anomenat Franck- i publicà les Canzoni nove con alcune scelte de varii libri di canto. El 1513 obtingué del papa Lleó X el privilegi d’imprimir, que li va permetre editar el segon, el tercer, el quart i el cinquè Libro di Frotole. El 1516 obtingué un nou privilegi d’impressió in folio, aquesta vegada per a deu anys, i aparegué la magnífica edició del Liber quindecim Missarum electarum quae per excellentissimos musicos compositae fuerunt. El mateix any fou autoritzat a imprimir música per a teclat, i també a publicar l’obra Frottole intabulate da sonare organi. Libro primo, que fou la primera d’aquest gènere a Itàlia. El 1520 tornà a Venècia, on ocupà el lloc que havia deixat Petrucci, i amb Luca Antonio Giunta i el Torresano inicià la publicació de les Chansons à troys, antologia de motets i madrigals de Ph. Verdelot. Com a editor va ser un digne antagonista del venecià Petrucci, i les seves edicions estan considerades entre les més valuoses del Cinquecento. Gran observador de l’evolució de la música del seu temps, la seva obra editorial contribuí a l’experimentació musical i a l’evolució cap al madrigal a través de les experiències de la cançó italiana i la chanson francesa.