Entrà al servei de la cort de Parma el 1604, i entre el 1610 i el 1614 succeí Santino Garsi com a llaütista oficial de la cort dels Farnese. Estigué actiu a Florència el 1615 i a Roma el 1616, any en què aparegué la seva primera publicació coneguda. El 1619 viatjà de nou a Florència. Serví a la cort de Mòdena entre el 1620 i el 1621, i a continuació possiblement viatjà a Espanya i França. El 1629 tornà a Parma, i del 1632 al 1637 impartí classes al Collegio S. Brigida de Gènova. Des del 1639 fou llaütista a la capella reial de Nàpols, i en morir G.M. Trabaci el 1647, el substituí com a mestre d’aquesta capella, càrrec que exercí fins a la seva mort. Publicà diverses col·leccions de composicions vocals i un volum de música instrumental.