Nen prodigi i compositor precoç, a tretze anys era músic de cambra de Víctor Amadeu II de Savoia, a qui dedicà la seva Sinfonie da chiesa, un volum de dotze trio sonates publicat a Mòdena el 1699. El 1697 ingressà a l’Accademia dei Filarmonici de la seva ciutat natal. Entre el 1703 i el 1705 realitzà un viatge d’estudis a Roma finançat pel duc de Savoia i l’any 1707 fou nomenat mestre de capella a la cort de Torí, càrrec que detingué fins a la mort. Entre els seus col·legues cal destacar el violinista G.B. Somis, l’organista Marc-Roger Normand, cosí germà de François Couperin el Gran i el compositor venecià Benedetto Marcello, de qui era un gran admirador. Compongué opere serie, cantates, lletanies, himnes, motets i una missa a vuit veus. Les seves obres tingueren èxit no solament a Itàlia, sinó també a Viena i a Espanya. Fou lloat per diversos contemporanis seus, entre els quals J.J. Quantz, que el visità a Torí el 1726. Home culte, Fioré tenia una gran biblioteca i s’interessà per qüestions teòriques i als tractadistes musicals antics i contemporanis.