Segurament es formà en l’àmbit de la cort francesa i, més tard, al nord d’Itàlia. En algun moment entrà al servei dels Mèdici a Florència, més concretament al del futur papa Lleó X. L’any 1513 escriví el motet Gaude Felix Florentia dedicat a l’elecció de Lleó com a papa. Cap al 1520 està documentat com a cantor i compositor a la capella papal de Roma, on segurament restà almenys fins el 1522, any en què apareix relacionat amb el duc de Màntua. Durant la seva estada a Roma la seva obra fou molt apreciada. Pertangué a la generació de compositors posterior a Josquin Des Prés, i el seu estil es deixà impregnar per la música d’aquest i per la fusió de la tècnica contrapuntística francoflamenca amb els elements més moderns de l’escola italiana. Es conserven sis misses, gairebé totes a quatre veus, i molts motets a quatre, cinc i sis veus, alguns dels quals foren impresos i figuren entre les peces més brillants del repertori del començament del segle XVI.