Estudià música a l’Institut Musical Gnesin de Moscou, abans d’entrar al conservatori de la ciutat, on rebé lliçons de J. Golubev, A. Khačaturjan i N. M’askovskij. El 1973 fou nomenat secretari de direcció de la Unió de Compositors de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, i el 1981 rebé el títol d’Artista del Poble de la República Soviètica Federal Socialista Russa.
Igual que el seu pare, estudiós del folklore dels maris, es deixà influir per la música tradicional d’aquesta terra, però integrant el substrat popular dins de les formes musicals cultes occidentals. En la seva obra destaquen les Danses simfòniques sobre temes maris (1951), el ballet Angara (1975), la cantata Lenin és amb nosaltres (1968) o el Concert per a trompeta, piano, vibràfon i contrabaix (1967), d’inusual tímbrica. A partir del 1989, semblà encetar una faceta religiosa, amb una obra a cappella sobre una epístola de sant Pau, tanmateix, desmentida per la composició de la Cinquena simfonia.