Estudià al Conservatori de Ginebra amb L. Auber (piano) i al de París amb N. Boulanger (composició). El 1950 ingressà al Conservatori de Moscou, on fou alumne de J. Šaporin. El seu estil obert i cosmopolita li valgué les crítiques d’altres compositors soviètics, i després de l’estrena del Concert per a orquestra (1954) fou expulsat del Conservatori. El 1964 la seva música fou pràcticament proscrita i llavors es decidí a dirigir el grup coral Madrigal i a fer de clavicembalista. En la seva obra incorporà els models d’A. Schönberg i d’A. Webern amb noves textures rítmiques i un delicat puntillisme, com en Serenata per a un insecte (1958) o Les plaintes de Chtchaza (1961). En Joc per a tres (1962), amb influències de P. Boulez i K. Stockhausen, utilitzà la música aleatòria. El 1973 emigrà a França, on continuà la seva activitat com a intèrpret de música antiga.