Andrés Sandoval Yánez

(Caracas, 3 d’agost de 1924 — Caracas, 2 de maig de 2004)

Compositor, violinista i director veneçolà.

Començà els estudis a sis anys a l’Escuela de Música y Declamación de Caracas, on més tard fou alumne de composició de Vicente Emilio Sojo. A la capital veneçolana estudià violí amb Ricardo Odnoposoff, i també rebé lliçons d’Eduardo Plaza i Lorenzo Llamozas. Des del 1936 formà part de la Banda Marcial de Caracas, de l’Orquesta de la Radio Difusora Nacional i de l’Orquesta Sinfónica de Venezuela, com a intèrpret de clarinet i violí i com a director. Graduat en composició amb la peça Sinfonía Venezuela el 1950, l’any següent es traslladà a San Cristóbal per exercir de director de l’Escuela de Música de la població i ocupar-se’n de les càtedres de violí, harmonia i composició. De nou a Caracas (1971), hi exercí de director de les escoles de música José Ángel Llamas i Juan Manuel Olivares. De la seva obra destaquen les composicions orquestrals, simfonies, els concerts de solista i orquestra com Los Andes (1972), els poemes simfònics San Cristóbal i La Fuga de los Espíritus (1958), música de cambra, música vocal i misses com Réquiem núm. 2 (1991).