Vida
Fill de Valentí Toron, intèrpret de cornamusa i constructor d’instruments, Andreu treballà en el taller del seu pare fins el 1840, any en què s’establí pel seu compte. A partir de les tarotes que construïa Valentí, Andreu ideà un nou instrument, que anomenà oboè tenor, amb una campana de metall i un sistema de tretze claus, que presentà a Perpinyà l’any 1849. La idea, no reeixida, era crear un instrument apte tant per a bandes de música, militars o civils, com per a orquestres clàssiques. L’oboè tenor, però, fou adoptat en la nova cobla catalana redissenyada per Pep Ventura amb el nom de tenora i, de seguida, copiat pels constructors catalans. Andreu Toron treballà, juntament amb els seus fills Josep i Bernat, en la fabricació de diversos instruments: tarotes, cornamuses, flabiols, tibles i tenores. Fou membre de dues cobles: dels Coll-Mattes de Ceret, a partir de l’any 1857, i d’una cobla creada per ell mateix i per Guillaume Dauder de Baixàs, des del 1876. El 1881 aconseguí que es creés l’assignatura d’instruments catalans al Conservatori de Perpinyà.
Bibliografia
Complement bibliogràfic
- Francès, Enric: Andreu Toron i la tenora, 1815-1886: història de la música dels joglars a Catalunya-Nord al segle XIX. André Toron et le tenor, 1815-1886: histoire de la musique des joglars en Catalogne-Nord au XIXe siècle, IMPEM; FSR, Cotlliure 1986