Fill de l’editor Andreu Vidal i Roger (Barcelona, aprox. 1804 – 1889), inicià els estudis musicals amb Joan Sariols i tingué B. Boisselot com a mestre de piano. Posteriorment, ingressà al Conservatori del Liceu, on més tard exercí també la docència i estrenà una Simfonia per a gran orquestra. Amplià estudis a París i, segons algunes fonts, a Berlín.
Compongué obres líriques, com Rosa y Felisa (1867), el sainet El barbero de mi calle (1898), l’òpera còmica El estudiante endiablado (1895), el vodevil La mujer de papá i l’opereta El Húsar (1892). També feu arranjaments i adaptacions de música d’altri, com la de l’obra del francès E. Audran Eclipse de luna (1895).
A part d’aquesta important activitat compositiva, destacà com a editor, tasca que inicià al taller del seu pare. Col·laborà en la revista La España Musical i fou un dels primers wagnerians del país. El 1874 marxà a Madrid per obrir una sucursal del negoci editorial. Cinc anys més tard tornà a Barcelona, però l’any següent anà novament a Madrid, on endegà la revista Crónica de la Música. Poc abans del tombant de segle fundà l’empresa Vidal Llimona y Boceta, que gestionà fons de diverses editorials i autors estrangers. Amb l’editor A. Romero fou comissionat de l’estudi de la llei de Propietat Intel·lectual del 1879. Fins a la primera dècada del segle XX, la seva empresa fou una de les més actives i florents del país.
Utilitzà el pseudònim A. Roger Junoy (en alguna ocasió A. Roger Junoi), que juga amb els segons cognoms del pare i la mare (Antònia Llimona i Junoy) i la seva inicial del nom (Andreu).