Estudià composició amb K. Sikorski (1931-36), i posteriorment es perfeccionà a Viena, amb F. Weingartner, i a París i Londres. El 1945 dirigí la Filharmònica de Cracòvia, i l’any següent, la de Varsòvia. Feu nombrosos concerts per Europa i el 1950 assumí la vicepresidència del Consell de Música de la UNESCO. Establert a Londres des del 1954, dirigí la Simfònica de Birmingham (1957-59), guanyà diversos premis, i el 1984 fou nomenat membre honorari de la Royal Academy of Music. La seva obra es feu ressò de les tendències més innovadores de la música polonesa dels anys quaranta, i mostra una voluntat de complexitat compositiva força original. L’ús de tècniques poc convencionals (quarts de to, cascades de glissandi, jocs de simetries) ha constituït l’expressió peculiar d’aquest compositor, en una mena de constructivisme no exempt de naturalitat expositiva. Les seves peces més conegudes són les simfonies, entre les quals destaquen la núm. 1 ('Rústica', 1948), la núm. 3 ('Sacra', 1963), la núm. 4 Simfonia concertant (1973) i la núm. 9 ('Di speranza', 1986); també cal esmentar la Suite staropolska ('Antiga Polònia', 1950) o el Concert per a violoncel (1991). Escriví així mateix música vocal de vocació universalista i pacifista, com Universal Prayer (1968-69) o Arbor cosmica (1983).