S’utilitzaren a partir de la segona meitat del segle XX. Gràficament es representen per dos claudàtors, en lloc de les barres de repetició tradicionals, que inclouen els elements que cal repetir. En la música mesurada en compàs, del segon claudàtor parteix una fletxa o línia ondulada o recta sobreposada horitzontalment al pentagrama per a indicar l’extensió de les repeticions. En la música no mesurada, a més, s’hi acostuma a indicar en segons la durada de les repeticions.
f
pl
Música