Vida
Es formà al Conservatori de Música del Liceu i posteriorment fou deixeble de C. Taltabull en les disciplines de composició i orquestració. Membre del Cercle Manuel de Falla, des de ben aviat s’inclinà cap a un llenguatge musical basat en un sistema modal. Fou un compositor molt productiu. Durant els anys cinquanta compongué algunes de les seves obres de cambra més reeixides, com la Sonata para piano y violonchelo (1954) o la Suite para orquesta de cuerda (1955). Anys més tard abandonà la composició, activitat que no reprengué fins a la dècada dels vuitanta. Aquesta nova etapa es caracteritzà pel predomini d’obres orquestrals, sempre basades en la modalitat, amb una orquestració brillant i rica, amb reminiscències, entre altres compositors, de M. Ravel. D’aquestes composicions sobresurten el Divertimento concertante per a violí i orquestra (1981), estrenat el 1985, i la Sinfonietta (1990). Fou autor també de peces per a piano, obres per a conjunt de cambra i cançons.
Obra
Música instrumental
4 Miniatures, pno. (1950); 10 Preludios, pno. (1951); 3 sonates pno. (núm. 1, 1952; núm. 2, 1953; núm. 3); Piezas para piano (1954); Sonata para piano y violonchelo (1954); Rondó para dos pianos (1955); Divertimento, ob., cl., cl. baix (1955); Suite para orquesta de cuerda, orq. cambra (1955); Platero y yo, orq. c. (1955); Sexteto, fl., 2 cl., fg., vla., vlc. (1958); Rondó, fl., pno. (1959); Divertimento concertante, vl. i orq. (1981); Concert per a piano i orquestra (1982); Homentatge a la memòria de C. Taltabull (1984); Concert per a violí i orquestra (1984); Splai, conjunt instr. (1985); Tres moviments per a cordes (1985); Concert per a violoncel i orquestra (1986); Concierto capricho, vl. i orq. (1987); Concert, vl. i orq. (1987); Introducció i Scherzo (1988); Sinfonietta (1990).
Música vocal
3 Letras asturianas, S., pno. (1954); Dos nanas, S., pno. (1952); Elegía a Platero, cor i orq. (1957); 13 Canciones populares catalanas, qt. vocal, conjunt instr. (1969; Espinàs).