Es formà com a jurista i ensenyà història i literatura a la Universitat Nacional de Buenos Aires. Publicà el llibre Sistema teórico-gráfico de la Música (1914), que es convertí en un text provocatiu, perquè proposava un sistema innovador de notació fonamentat en l’ús bàsic de l’alfabet de dotze notes. Més tard viatjà a Europa, on feu conferències sobre el seu treball en aquest tema, ajudant-se d’un teclat especial inventat per ell mateix -anomenat teclat continuat- per a facilitar-ne l’explicació. Fou, a més, compositor, i el seu catàleg inclou cançons i cors escolars.