ànima

f

Música

Ànima d’un violí

© Fototeca.cat/ Idear

En certs instruments d’arc, com ara els de les famílies del violí i la viola, petita peça cilíndrica de fusta, situada dins la caixa de ressonància, verticalment entre la tapa harmònica i el fons, prop de la vertical del peu del pont corresponent al registre agut.

S’aguanta per la mateixa pressió del fons i la tapa, mai no és encolada. Té una doble funció: sostenir la pressió produïda per les cordes sobre la tapa a través del pont, i transmetre la vibració de la tapa al fons, reforçant la sonoritat. La seva situació, especialment respecte al pont, afecta molt la qualitat del so de l’instrument. Com més a prop del pont és, més n’augmenta el volum, fent-lo més clar. Si se n’allunya, n’endolceix el timbre i en redueix el volum. Com que és una peça clau en la sonoritat de l’instrument, rep el nom d’ànima, almenys en la majoria d’idiomes llatins. L’operació de moure-la per a millorar la qualitat de so d’un instrument és una tasca delicada, que normalment efectua un lutier amb l’ajuda d’una eina especial, anomenada punxaànimes.