Nascuda possiblement a Bèrgam, el 1720 era al servei del comte Colloredo, governador de Milà. Començà la seva carrera al principi dels anys vint a Venècia cantant La verità in cimento, d’A. Vivaldi, i la continuà a Nàpols interpretant Eraclea i Astianatte, de L. Vinci, Semiramide, de N. Porpora, i Zenobia in Palmira, de L. Leo, entre altres òperes. El 1729 anà a Londres contractada per G.F. Händel. El mateix any fou Adelaida en l’òpera Lotario, del mateix compositor, i fins el 1737 fou la cantant que interpretà més òperes i oratoris seus, incloent-hi els papers principals de Partenope, Deborah i Alcina. Händel afegí nou material expressament per a ella en els papers de Galatea, Esther i Bellezza d'Il trionfo del Tempo e del Disinganno. Entre el 1730 i el 1734 cantà en onze reposicions d’òperes handelianes. Strada romangué sempre fidel al compositor, fins i tot quan altres cantants es traslladaren a la companyia rival, la de la Nobility Opera. La seva veu, curosament preparada pel mateix Händel, posseïa un timbre esplèndid i una notable extensió, amb un poder expressiu i emocional molt accentuat. A partir del 1740 desapareixen les dades de la seva activitat musical.