Entrà a l’Escolania de Montserrat (1892), on estudià cant, piano, violí i harmonia, i el 1899 ingressà al monestir, moment en el qual canvià el seu nom original, Josep, pel d’Anselm. El 1907 es traslladà a Itàlia per tal d’ampliar la seva formació musical i estudià a Roma i Nàpols. El 1911, novament a Montserrat, succeí Manuel Guzmán en la direcció de la capella de música, càrrec que ocupà fins el 1933. La seva estada a Itàlia fou fonamental perquè la capella montserratina renovés les metodologies d’ensenyament i el seu repertori. Reorganitzà els cursos, implantà exàmens anuals, adquirí nou material d’estudi i donà molta importància al coneixement tècnic de diversos instruments per part dels escolans, cosa que permeté ampliar el repertori. També contribuí decisivament a crear una rica biblioteca musical. Rellevat en el càrrec per David Pujol, es dedicà de ple a la composició i es preocupà per renovar el repertori musical litúrgic català. El seu catàleg està format exclusivament per obres religioses, entre les quals destaquen la Missa abbatialis, per a quatre veus i orgue, tres salves montserratines i les Lamentacions, a sis veus.