anthem
*

Música

Forma vocal religiosa específica de l’Església Anglicana, propera al motet catòlic.

Es canta en el decurs d’un ofici sense que el seu text, un fragment o una paràfrasi de la Bíblia, formi part de la litúrgia. Abans de la reforma anglicana d’Enric VIII, aquest terme designava tant una antífona com un motet. Entre els primers compositors destacats del gènere hi ha Thomas Tallis (1505-85), que en compongué diverses amb text en llatí abans de la Reforma i, després, amb text en anglès. El seguiren O. Gibbons, W. Byrd i C. Tye, entre d’altres. Malgrat l’origen etimològic del mot, l'anthem no fou una forma antifònica (antífona). És una forma variable en constant evolució que s’anà adaptant a les modes de cada època. A la fi del segle XVI se’n coneixien dues menes: el full anthem, per a cor, i el verse anthem, on es barregen parts corals amb intervencions d’un solista o diversos, ambdues formes amb acompanyament instrumental o sense. El full anthem with verse en realitza la síntesi. Durant la restauració monàrquica (1660-1710), el verse anthem, tal com l’escriviren H. Purcell i els seus contemporanis, prengué la forma d’una breu cantata amb acompanyament orquestral. Al segle XVIII, els compositors retornaren a un estil més simple, sense acompanyament orquestral, però emprant passatges per a veu sola. Durant el segle XIX, amb la reedició de l’obra de Purcell i l’impuls de músics i musicòlegs com ara S.S. Wesley o J. Stainer, hi hagué un ressorgiment del gènere, que culminà a la segona dècada del segle XX amb la reedició de tot el repertori elisabetià. La forma de l'anthem continua essent motiu d’inspiració per a molts compositors anglesos importants.