Descobrí la vocació compositiva quan era gairebé un adult i inicià la seva formació musical, a divuit anys, al Trinity College of Music. Més tard ingressà al Morley College, on fou alumne d’A. Milner i W. Goehr. Fou professor, entre altres centres, a la London University, al Morley College i al Royal Northern College of Music de Manchester, centre aquest darrer on romangué fins el 1999, any que es jubilà.
Començà a compondre la dècada de 1960. Entre les obres d’aquest període destaquen una sèrie de peces de cambra, com ara Nine or Ten Hosannas (1967) o Brighton Piece (1967). El 1965 estrenà al Cheltenham International Festival la seva Simfonia, que rebé molt bones crítiques, i el 1971 presentà a Kassel la seva única òpera, The Scene-machine, estrenada a Londres un any més tard i una de les seves obres més conegudes. Les seves primeres composicions mostren una vinculació amb les formes clàssiques i també un ús molt lliure de les tècniques serials. Més tard s’interessà pel microtonalisme i per la música no occidental, especialment per la del nord de l’Índia, Bali, Corea i Austràlia, músiques que influïren en les seves composicions. Entre les seves darreres obres cal destacar la peça per a orquestra ...into the Gyre of a Madder Dance (1994) i la de cambra Stars (1995). El 2021 publicà les seves memòries: Kettle of Fish.