Vida
Es pot considerar com un dels primers músics professionals dels Estats Units, malgrat la seva formació molt autodidàctica i el fet que decidís dedicar-se a la música arran del fracàs dels negocis que endegà a Amèrica en emigrar des de Bohèmia. Heinrich és conegut com el "Beethoven americà", i es pot dir que fou el primer que oferí una simfonia beethoveniana als Estats Units (1817). Mostrà un tarannà romàntic, molt original i poc ortodox en la creació musical, i es deixà dominar per l’admiració de la feréstega natura americana; en aquest sentit, bona part de les seves composicions són de tipus programàtic, si és que no recullen experiències vitals. Cal tenir en compte, però, la inexistència en aquells moments d’orquestres estables i institucions musicals als Estats Units, fet que li impedí interpretar les seves creacions simfòniques, i l’obligà a realitzar un periple inicial per Kentucky, Filadèlfia i Boston, fins que el 1837 s’instal·là, de forma més o menys estable, a Nova York. Molt reconegut en la societat americana, fruí de contactes culturals i polítics importants. Alhora, fou dels pocs compositors americans coneguts a Europa: algunes de les seves obres s’interpretaren a Londres, Graz o Praga, en part gràcies a alguns viatges seus i a la coneixença de H.A. Marschner i F. Mendelssohn.
El seu llenguatge musical era deutor de patrons clàssics, amb una línia melòdica provinent de les danses clàssiques i, en menor grau, de l’operística italiana. Si en aquest sentit tècnic l’obra no presenta atractiu, les fonts d’inspiració, la temàtica musical i el tractament formal i orquestral foren prou singulars. Abans de compondre, Heinrich feia travesses a peu pel riu Ohio, o bé romania sol en cabanes envoltades de boscos. Així sorgí la col·lecció de cançons The Dawning of Music in Kentucky, or the Pleasures of Harmony in the Solitudes of Nature. A la recerca d’un llenguatge innovador, fou el primer autor que recollí el cant dels indis, en l’obra simfònica Pushmataha, a Venerable Chief of a Western Tribe of Indians (1831), obra que marcà el futur de la composició nord-americana. El patriotisme més abrandat aparegué en The Jubilee, una obra a gran escala -per a cor, solistes i gran orquestra- que pretenia recollir la història des dels primers colons. En la seva producció excel·leixen les cançons per a veu i piano, mentre que l’obra orquestral, a voltes massa empírica i experimental per al seu temps, passà desapercebuda a Amèrica.
Obra
Veu i orquestra
O Santa Maria, S., T., orq. cambra (1834); Musa sacra (núm. 2, Adoramus te Christe, ofertori, 3 v., orq., 1835; núm. 3, O Santa Maria, motet, S., T., 2 B., orq. cambra, 1835?); The Jubilee, S., A., T., 2 B., cor, orq. (1835); The Warrior’s March, S., A., T., B., cor, orq. (1845); Coro funerale, S., A., T., 2 B., cor, orq., org. (1847?); Amor patriae, S., A., T., 2 B., cor, orq./pno. (a 1854); Noble Emperor, S., A., T., 2 B., cor, orq., org. (estr. 1854); The Columbiad, S., A., T., 2 B., cor, pno. (1857-58)
Orquestra
Pushmataha, a Venerable Chief of a Western Tribe of Indians (1831); A Concerto for the Kent Bugle (1834); The Wildwood Troubadour, obert. (1834-53); Gran sinfonia eroica (1835); The Jäger’s Adieu (1835); The Hunters of Kentucky, simf. (1837); Pocahontas, fantasia romança (1837); The Wild Wood Spirits’ Chant, fantasia (~1842); Manitou Mysteries, simf. (a 1845); The Treaty of William Penn with the Indians, concerto grosso (1847); Musa sacra (núm. 1, The Tower of Babel, sinfonia canonicale, 1843; versió ampliada, 1852); National Memories, obert. (1844-52); Boadicèa, obert. de concert (1845?); The Empress Queen and the Magyars (a 1845); The Tomb of Genius: to the memory of Mendelssohn-Bartholdy, sinfonia sacra (1847?); The Ornithological Combat of King, simf. (1847, rev. 1856); The Castle in the Moon (1850); Homage à la Bohème, simf. (1855)
Cambra
2 Scores for 11 performers: The Columbiad, The Tower of Babel, fl., 2 cl., fg., 2 tr., 2 vl., vla., vlc., cb. (1837); Souvenir of the Hudson Highlands, pno., vl. (1851); Otetto, 3 vl., 2 vla., 2 vlc., cb. (s.d.); Scylla and Charybdis, pno., vl. (s.d.); The Adieu, fl., 2 vl., vlc., cb. (s.d.)
Diversos
Algunes col·leccions de cançons (veu solista i piano) i peces per a piano i violí (The Dawning of Music in Kentucky, or the Pleausures of Harmony in the Solitudes of Nature, op. 1, publ. 1820; The Western Minstrel, op. 2, publ. 1820; A Chromatic Ramble (1820); The Sylviad, or Minstrelsy of Nature in the Wilds of N. America, 2 col·l., op. 3, publ. 1823); obres per a conjunts vocals