D’ascendència aristocràtica, s’ordenà de sacerdot. A partir del 1507 entrà al servei de la cort reial francesa com a cantor de Lluís XII. El seu company a la cort, Jean Mouton, escriví un plany en ocasió de la seva mort i molts dels seus contemporanis, com Glareanus, Crétin i Rabelais, s’hi referiren en termes elogiosos. El primer el feu seguidor de J. Des Prés, una adscripció que fa justícia al seu estil clar i expressiu, tot utilitzant les tècniques més característiques i innovadores del seu temps. Algunes de les seves obres foren impreses per O. Petrucci en el volum Misse Antoine de Févin (Fosombrone 1515) i per A. Antico en el Liber XV Missarum (Roma 1516). Es coneixen una desena de misses compostes per A. Févin; en algunes d’aquestes obres utilitza cantus firmus gregorians i en d’altres opta per procediments paròdics. L’alternança de passatges homofònics i d’altres en polifonia imitativa és l’aspecte més significatiu dels seus motets. També escriví diverses chansons a tres veus basades en melodies populars.