Després d’un primer intent fallit amb la farsa Les originaux (que el portà a fer-se monjo trapenc durant un temps), retornà als escenaris parisencs amb l'opéra-balletL’Europe galante, amb música d’André Campra (1697), l’èxit de la qual el convertí en un dels llibretistes més sol·licitats de la França del seu temps. Entre d’altres, escriví llibrets per a òperes d’André-Cardinal Destouches (Issé, 1697; Amadis de Grèce, 1699) i Marin Marais (Alcyone, 1706; Séméle, 1709). Adaptà també textos de l'Antic Testament, que musicaren A.C. Destouches i Louis Clérambault. Polemitzà amb Voltaire a favor d’un teatre menys rígid i amb menys convencionalismes.