Membre d’una família d’editors i músics, el seu pare era violinista a més d’editor. Començà a treballar amb el seu progenitor a l’empresa familiar el 1799, i s’independitzà el 1804. El 1806 s’associà amb A. Choron i el nom de l’empresa canvià pel de Leduc et Compagnie. A partir del 1812, però, tornà a usar només el seu nom, Auguste Leduc. Fou un innovador en la tècnica de reproducció musical, i el 1812 començà a imprimir amb el sistema litogràfic, sistema que més tard abandonà. Quan morí, la seva segona muller, Augustine-Julie Bernier, seguí el negoci fins el 1847 com a Mme. Veuve Leduc. La vídua passà per diverses dificultats econòmiques, i el 1831 feu suspensió de pagaments. El 1835 reobrí l’editorial fins l’any 1837, que tornà a tenir greus problemes i finalment hagué de vendre el negoci. Tot i que Auguste Leduc no fou un editor gaire prolífic, entre les seves publicacions figuren un gran nombre d’òperes i les simfonies de J. Haydn. També publicà "Journal hebdomadaire", una col·lecció periòdica de partitures de música vocal.