Fou cantor de la catedral de Lleida, on possiblement es formà. El 1738 obtingué per oposició la plaça de mestre de capella de la seu lleidatana, com a successor de Domènec Teixidor. Sala fou mestre de Joan Prenafeta, el qual, el 14 d’abril de 1781, li succeí en el magisteri musical de la catedral. La seva producció musical es conserva a l’arxiu de la catedral de Lleida i a la Biblioteca de Catalunya. Cal destacar-ne el salm a onze veus Exaudi orationem meam, el motet O quam pulchra per a solista amb acompanyament de violins i un villancet a vuit veus amb violins.