Representà el vessant més eclèctic de la música, allunyat de les pràctiques musicals nacionalistes de la Rússia del seu temps. Rebé les primeres nocions musicals de l’entorn familiar, i a nou anys compongué petites cançons i peces per a piano. L’any 1879 ingressà al Conservatori de Sant Petersburg, on estudià composició amb N.A. Rimskij-Korsakov. En finalitzar els estudis obtingué la Medalla d’Or del conservatori, i fou contractat com a professor d’harmonia i contrapunt al Conservatori de Moscou, on tingué com a alumnes S.V. Rakhmaninov, A.N. Skr’abin i R.M. Glière. Redactà tres obres dedicades a la pedagogia de l’harmonia. També a Moscou, entrà en contacte amb P.I. Cajkovskij i S.I. Tanejev, els quals tingueren una gran influència en l’evolució posterior del seu llenguatge musical. L’any 1891 estrenà l’òpera Son na Volge, iniciada quan encara era sota el mestratge de Rimskij-Korsakov, que aconseguí una excel·lent acollida. Per recomanació de M.A. Balakirev, esdevingué director de la capella imperial a Sant Petersburg (1894), càrrec que abandonà el 1901 per dedicar-se per complet a la composició. Malgrat el seu estil eclèctic i sovint de caràcter desdibuixat, algunes de les seves obres, com el Trio per a piano núm. 1, romanen al seu repertori habitual. Altres obres, com el Concert per a piano o Essai sur les rhytmes oubliés, mostren l’ús atípic de compassos de cinc temps. El lirisme del seu estil l’apropen més a Cajkovskij que no pas a l’idioma del Grup del Cinc.
Son na Volge, òpera, op. 16 ('Un somni en el Volga', 1888); Rafael, òpera, op. 37 (1894); Egipeckije nochi, ballet, op. 50 ('Nits egipcíaques', 1908); Nal’ i Damajanti, òpera, op. 47 ('Nala i Damaianti', 1903); The Tempest, mús. incid., op. 75 (1905)
Concert per a piano, op. 2 (1882); Intermezzo, orq. c., op. 13 (1882); 2 simfonies (op. 4, 1883; op. 22, 1889); Suite, op. 7 (1885); Marguerite Gautier, fantasia (1886); Concert per a violí, op. 54 (1891); Variacions sobre un tema de Čajkovskij, orq. c., op. 35a (1894); Fantasia sobre un tema popular rus, pno., orq., op. 48 (1899)
2 quartets de corda (op. 11, 1888; op. 35, 1894); 2 trios per a piano (op. 32, 1894; op. 73, 1905); Quintet per a piano, op. 51 (1900); 8 Peces, vl., pno. (4 publ. com a op. 30; 4 com a op. 72); 6 Peces, vlc., pno. (2 publ. com a op. 12; 4 com a op. 56)
Essais sur les rythmes oubliés, op. 28; Sis peces per a nens, op. 34; 24 Peces característiques, op. 36; 4 Estudis, op. 41 (1896); 6 Capricis, op. 42; Prés de la mer, op. 52; 12 Preludis, op. 63; Suite per a nens, pno. 4 mans, op. 65; 12 Estudis, op. 74 (1905)
Lenoj tsar, cor, op. 3 ('El príncep de fusta', 1882); Cantata del 10è aniversari de la coronació, cor, op. 26 (1891); 3 Cors, op. 39; 4Cors religiosos, op. 40; Bakh cisarajskij fontan, cantata, op. 46 ('La font de Bakh cisaraj', 1899); Volki, v. solista i orq., op. 58 ('Els llops'); 6 Cançons per a nens, v. solista i pno., op. 59; 8 Romances, v. solista i pno., op. 60; 6 Romances, v. solista i pno., op. 44 (1899); 5 Cançons, v. solista i pno., op. 70