Anton Stepanovic Arenskij

Anton Stepànovitx Arenski
(Novgorod, Rússia, 1861 — Terioki, Finlàndia, 1906)

Compositor, pianista i director rus.

Vida

Representà el vessant més eclèctic de la música, allunyat de les pràctiques musicals nacionalistes de la Rússia del seu temps. Rebé les primeres nocions musicals de l’entorn familiar, i a nou anys compongué petites cançons i peces per a piano. L’any 1879 ingressà al Conservatori de Sant Petersburg, on estudià composició amb N.A. Rimskij-Korsakov. En finalitzar els estudis obtingué la Medalla d’Or del conservatori, i fou contractat com a professor d’harmonia i contrapunt al Conservatori de Moscou, on tingué com a alumnes S.V. Rakhmaninov, A.N. Skr’abin i R.M. Glière. Redactà tres obres dedicades a la pedagogia de l’harmonia. També a Moscou, entrà en contacte amb P.I. Cajkovskij i S.I. Tanejev, els quals tingueren una gran influència en l’evolució posterior del seu llenguatge musical. L’any 1891 estrenà l’òpera Son na Volge, iniciada quan encara era sota el mestratge de Rimskij-Korsakov, que aconseguí una excel·lent acollida. Per recomanació de M.A. Balakirev, esdevingué director de la capella imperial a Sant Petersburg (1894), càrrec que abandonà el 1901 per dedicar-se per complet a la composició. Malgrat el seu estil eclèctic i sovint de caràcter desdibuixat, algunes de les seves obres, com el Trio per a piano núm. 1, romanen al seu repertori habitual. Altres obres, com el Concert per a piano o Essai sur les rhytmes oubliés, mostren l’ús atípic de compassos de cinc temps. El lirisme del seu estil l’apropen més a Cajkovskij que no pas a l’idioma del Grup del Cinc.

Obra
Música escènica

Son na Volge, òpera, op. 16 ('Un somni en el Volga', 1888); Rafael, òpera, op. 37 (1894); Egipeckije nochi, ballet, op. 50 ('Nits egipcíaques', 1908); Nal’ i Damajanti, òpera, op. 47 ('Nala i Damaianti', 1903); The Tempest, mús. incid., op. 75 (1905)

Orquestra

Concert per a piano, op. 2 (1882); Intermezzo, orq. c., op. 13 (1882); 2 simfonies (op. 4, 1883; op. 22, 1889); Suite, op. 7 (1885); Marguerite Gautier, fantasia (1886); Concert per a violí, op. 54 (1891); Variacions sobre un tema de Čajkovskij, orq. c., op. 35a (1894); Fantasia sobre un tema popular rus, pno., orq., op. 48 (1899)

Cambra

2 quartets de corda (op. 11, 1888; op. 35, 1894); 2 trios per a piano (op. 32, 1894; op. 73, 1905); Quintet per a piano, op. 51 (1900); 8 Peces, vl., pno. (4 publ. com a op. 30; 4 com a op. 72); 6 Peces, vlc., pno. (2 publ. com a op. 12; 4 com a op. 56)

Piano

Essais sur les rythmes oubliés, op. 28; Sis peces per a nens, op. 34; 24 Peces característiques, op. 36; 4 Estudis, op. 41 (1896); 6 Capricis, op. 42; Prés de la mer, op. 52; 12 Preludis, op. 63; Suite per a nens, pno. 4 mans, op. 65; 12 Estudis, op. 74 (1905)

Música vocal

Lenoj tsar, cor, op. 3 ('El príncep de fusta', 1882); Cantata del 10è aniversari de la coronació, cor, op. 26 (1891); 3 Cors, op. 39; 4Cors religiosos, op. 40; Bakh cisarajskij fontan, cantata, op. 46 ('La font de Bakh cisaraj', 1899); Volki, v. solista i orq., op. 58 ('Els llops'); 6 Cançons per a nens, v. solista i pno., op. 59; 8 Romances, v. solista i pno., op. 60; 6 Romances, v. solista i pno., op. 44 (1899); 5 Cançons, v. solista i pno., op. 70