A només tretze anys obtingué la plaça d’organista a Ripoll. Després va estar-se a Sanahuja, i feu d’organista a la catedral de Girona des del 1804, en substitució de Josep Prat. A Girona, Guiu visqué els anys més difícils de la guerra del Francès i recollí en una consueta els esdeveniments més destacats d’aquells anys de penúries. S’exilià a Nimes, i més endavant retornà a Girona, on el 1828 rebé una canongia a la col·legial de Sant Feliu i hi ocupà el càrrec d’organista fins a la seva mort. Les fonts indiquen que mantingué sempre contactes amb Sant Joan de les Abadesses, d’on portà diferents escolans a la catedral de Girona. Entre les seves composicions destaquen un oratori al Beato Nicolás de Longobardo (1807), del qual parlà molt bé R. Mitjana, una simfonia amb obligat d’orgue i obres religioses.