Fou deixeble d’I. Lleys, E. Ferrer i F. Sans. Inicià la seva carrera a Figueres actuant com a instrumentista de tible i clarinet a la cobla Antiga Pep. Més tard s’incorporà a l’orquestra Moderna Catalana, de Granollers, ciutat on també dirigí el cor claverià Amics de la Unió. Nomenat Músic Major de l’Exèrcit el 1903, el 1905 dirigí la Banda del Regiment d’Àsia, 55, a Girona, i posteriorment a Figueres. A partir d’aquest any començà a compondre sardanes, l’estil distingit i elaborat de les quals el feu mereixedor de nombrosíssims premis, si bé no gaudí d’un ressò popular a causa del difícil accés a les cobles que li suposava la seva vida itinerant. Els títols més destacats han estat La Fada (1905), La font d’en Pericot (1906), Cants i planys (1918) i La vaca cega (1920). La seva producció musical també abraça obres per a cobla, com Cants de ma terra o Cotiró, música religiosa i música per a banda, essent-ne l’obra més coneguda Del Montseny al Canigó.