Antoni Llorenç

(Arbeca, Garrigues, final del segle XVI — València, 1640)

Orguener i sacerdot franciscà català.

Membre destacat de l’escola orguenera catalana, treballà amb el seu deixeble fra Joan Olius. Juntament amb Joan Martí, mestre d’orgues de Girona, bastí l’orgue de Tuïr el 1611. El 1613, tots dos frares treballaren en el de la col·legiata de Sant Joan de les Abadesses, i en 1624-25, en el nou instrument de la Seu Vella de Lleida (façana de 8', dos teclats, cadireta i 22 jocs), on aprofitaren obra de Josep Bordons. A Girona treballaren en els orgues de la Seu i en el de Sant Fèlix. Entre el 1631 i el 1633 bastiren l’orgue gran de la catedral de València (8', dos teclats, cadireta i 32 jocs), ajudats per fra Jaume Vergonyós (o Bergaños), també franciscà. Morí durant la construcció del nou orgue de l’església valenciana del Corpus Christi. Se’n conserven dos petits i valuosos tractats sobre el Modo d’ordenar... registrar... mixturar... els diversos jocs dels instruments de Lleida i de València.