Es graduà al Conservatori de Varsòvia, on estudià composició amb K. Sikorski, i fou alumne de N. Boulanger a París (1931-36), ciutat on residí fins a la seva mort. Del 1936 al 1948 presidí l’Associació de Joves Músics Polonesos de la capital francesa. És autor d’una remarcable quantitat d’obres orquestrals i de cambra, entre les quals destacà principalment Obertura (1936), obra que aplega els trets del seu estil: neoclàssic i estricte, i que li valgué la Medalla d’Or de l’Exposició Internacional de París del 1937. De similar importància fou Simfonietta (1940) i La femme tétue (1958), una peça radiofònica amb la qual aconseguí el Primer Premi de l’ORTF el 1960. Sense l’interès ni l’originalitat d'Obertura, s’han de destacar algunes de les seves últimes obres de cambra, com la Sonatina per a oboè i piano (1946) i el Perpetuum mobile (1937).