De família humil, rebé les primeres nocions musicals de J. Parera, el qual l’animà a traslladar-se a Barcelona. A la capital catalana, estudià al Conservatori del Liceu amb G. Balart, mentre tocava el violí en una orquestra. Quan retornà a Vilanova, a banda de continuar l’ofici del seu pare, exercí com a instrumentista a la capella de música de Sant Antoni. El 1862, per Carnestoltes, estrenà diverses peces ballables. El 1865 passà a dirigir l’orquestra del Teatre Principal de Vilanova i organitzà una cobla orquestra vinculada al Casino Artesano. Aquesta formació, coneguda amb el nom d’Els Vius, assolí gran anomenada i rivalitzà amb la de M. Sans. També hi dirigí el cor La Unión Villanovesca. Fou professor particular de música i en diferents centres docents de la ciutat. El 1877 fundà una casa editorial de música, Apolo, que estigué activa durant dotze anys, i des del 1886 dirigí la música dels oficis religiosos de la Casa d’Empara. La seva producció inclou moltes obres ballables, repertori religiós -quatre misses-, un nombrós grup d’obres per a piano de saló, i també peces instrumentals -una Fantasía de clarinete - i cinc sarsueles, entre les quals destaquen Entre Capmany i Figueres i Retrets.