En 1751-54 estudià a la Universitat de Praga, primer filosofia i després lleis. En adonar-se del seu talent per a la música, el comte Wallenstein, senyor dels Kammel, l’envià a Itàlia a perfeccionar l’estudi del violí. El jove fou alumne de G. Tartini a Pàdua i, en tornar, s’establí durant un quant temps a Praga, on oferí concerts. El 1764 es traslladà a Londres i freqüentà el cercle musical de J.Ch. Bach i de C.F. Abel. El 1768 ja consta als programes dels concerts londinencs, com a intèrpret de violí i viola. Posteriorment degué ser admès entre els músics de cambra del rei d’Anglaterra. Obtingué èxits com a solista, i com a compositor gaudí de considerable popularitat, però algunes de les seves obres foren atribuïdes a J.Ch. Bach o a J. Haydn. Ha estat considerat un epígon de l’Escola de Mannheim per l’escassa originalitat de la seva obra. Del seu catàleg cal destacar el Concert per a violí i cordes (París, 1770), les sis Ouvertures per a orquestra, opus 10a (Londres, 1775), els diversos grups de 6 Divertimenti (opus 12, 14, 17a, 21) i l’obra per a dos violins (o violí i viola), com ara les col·leccions de 6 Duettos o duos (opus 11a, 15, 18, 19b, 26), a part de les 4 Sonates per a dos violins, violoncel i contrabaix (a 1780). Molt coneguts foren els 6 Dancing Minuets (a 1775).