Es formà musicalment al Conservatori de Nàpols, amb C. De Nardis i A. Longo, i posteriorment perfeccionà el piano a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma. El 1919 debutà com a pianista a Trieste i començà una brillant carrera com a intèrpret solista, que compaginà amb l’ensenyament del piano en aquella ciutat (1919-21). Del 1921 al 1923 fou director assistent d’Héctor Panizza al Teatro Colón de Buenos Aires i d’Arturo Toscanini a la Scala de Milà, teatre on es presentà com a director el 1923. En 1941-67 fou catedràtic de direcció d’orquestra al Conservatori de Milà. A partir del 1948 dirigí sobretot a la Scala, si bé actuà en altres escenaris operístics d’Itàlia i, puntualment, de l’estranger, com l’Òpera de Chicago. La temporada 1930-31 dirigí a Barcelona.