Cap a l’any 1644 es desplaçà a Roma, on estigué al servei de Donna Olimpia Aldobran dini com a clavicembalista i llaütista. Poc temps després entrà al servei del cardenal Antonio Barberini. Vers el 1648 abandonà la ciutat, marxà a l’estranger, possiblement a Alemanya, i tornà a Roma el 1654. En algun moment de la seva trajectòria professional també exercí d’organista a l’església de Sant Joan del Laterà. Obtingué un gran reconeixement com a instrumentista. Pel que fa a la seva faceta compositiva, destaquen les cantates, gènere en què mostrà un llenguatge ple d’expressivitat. La major part d’aquestes obres s’han conservat manuscrites. Gairebé totes estan escrites per a soprano solista, però també escriví alguns duets i trios. Compongué dues òperes, Il giudizio di Paride (1656) i Il Clearco (1661), i alguns madrigals.