Estudià medicina, però es dedicà al cant en la corda de baríton i feu gires operístiques per Itàlia i França entre el 1846 i el 1855. Retirat d’aquesta activitat, es consagrà a l’edició i la crítica musicals i a escriure textos d’òpera. De la vuitantena de llibrets que escriví destaquen I promessi sposi (1869), d’Errico Petrella, I lituani (1874), d’Amilcare Ponchielli, Francesca da Rimini (1878), d’Antonio Cagnoni, i Edmea (1886), d’Alfredo Catalani. Revisà, a més, el text de Francesco Maria Piave de La forza del destino en la versió que Giuseppe Verdi estrenà el 1862. El 1858 publicà unes memòries centrades en la seva carrera com a cantant, Gli artisti da teatro.