Estudià al Seminari Patriarcal de Lisboa, on també treballà com a organista. El 1787 fou nomenat mestre de la capella reial, per a la qual compongué un gran nombre d’obres sacres, com la Missa do Espirito Santo. Del 1793 al 1800 ocupà la plaça de director del Teatro de São Carlos. Escriví catorze òperes en italià i dues en portuguès -A sàloia namoranda ou O remedio é casar (1793) i A vingança da cigana (1794)-, essent un dels primers compositors que empraren aquesta llengua per a la música escènica. Una de les òperes italianes, Il disertore francese, fou estrenada al Teatro alla Scala de Milà el 1800. Gran coneixedor de les obres de D. Cimarosa i G. Paisiello, que l’influïren notablement, fou un dels compositors portuguesos del seu temps que gaudiren de més èxit.