Vida
Músic autodidacte, mantingué relacions epistolars amb G.B. Martini durant els anys 1759-62 sense ser-ne alumne. Considerat un concertista de notable virtuosisme, del 1758 al 1774 fou violinista a la cort de Stuttgart, i al mateix temps realitzà concerts en diverses ciutats europees, com Viena (1763) o París (Concerts spirituels, 1764). El 1771 acompanyà Mozart en una part del seu viatge per Itàlia. Entre el 1774 i el 1783 s’estigué a Peterburg a la cort de Caterina II, sense deixar, però, d’oferir nombrosos concerts a tot Europa. Quan abandonà Peterburg, primer es traslladà a Londres (1785) i després a Nàpols (1796) amb el càrrec de primer violí de la cort reial, que exercí també a Palerm, on acabà la seva vida en condicions de pobresa. Lolli fou un dels virtuosos del violí més destacats del seu temps, admirat per les seves qualitats interpretatives i les notables possibilitats tècniques que li permetien una gran velocitat d’execució. De signe contrari foren els judicis rebuts per les seves obres -sonates i concerts per a violí-, considerades estranyes, d’impossible audició i amb poc valor artístic. Avui dia, les seves composicions evidencien una importància virtuosística i un gust exterior per l’ornamentació que deixen poc espai a un discurs realment musical. Són pocs els adagis en què la melodia es desenvolupa amb cantabilitat, mentre que en els allegri la part instrumental només té la finalitat d’una demostració virtuosística. Tan sols en alguns moments Lolli aconsegueix controlar la seva exuberància tècnica, i llavors el seu estil es correspon amb l’estil galant de l’època i es mostra capaç de bones intuïcions harmòniques, però sense vivacitat rítmica o melòdica.
Obra
Violí i orquestra
Deux concerto, op. 2 (publ. 1764); Concerto, 2 concerts, op. 4 (publ. 1766); Concerto, 2 concerts, op. 5 (publ. 1768); Septième concerto (publ. 1775); Huitième concerto (publ. 1776); 4 altres concerts
Altres obres instrumentals
Sei sonate, vl., b.c., op. 1 (publ. 1760?); Sei sonate, vl. b.c., op. 3 (publ. ~1767); Sei sonate, vl., b.c., op. 2 (publ. 1769); Sei sonate, vl., b.c., op. 5 (publ. 1770); Cinq sonates et un divertissement, vl., b.c., op. 9 (publ. 1776); L’école du violon en quatuor (publ. ~1784); Six sonates, 2 vl., op. 9 (publ. ~1785); 36 capricci per a violí sol