Nascut en una família humil, dedicà tota la seva vida al flamenc, gènere en què destacà com a cantaor i també com a investigador i divulgador. Sense ell, molts tipus de cant flamenc s’haurien perdut. Quan començà a cantar es feia anomenar "Niño de Rafael", però posteriorment es canvià el nom pel de "Niño de Mairena" i finalment es quedà amb Antonio Mairena. Proclamà que els seus principals mestres havien estat Manuel Torre i Joaquín de la Paula. Entre els diversos premis lloant la seva tasca de divulgador i cantaor destaca la prestigiosa Llave de Oro del Cante, que li fou concedida l’any 1962. A més de treballar per la dignificació del flamenc, també ho feu per la dels gitanos.