Inicià els estudis musicals amb el seu pare i a catorze anys obtingué una beca per a estudiar al Conservatorio Nacional de Música de Bogotà. El pare, però, preferí que es formés amb H. Alarcón Pérez, concertista de piano, que havia estudiat a París. L’any 1923 es traslladà a la Schola Cantorum de la capital francesa per estudiar composició i direcció d’orquestra amb V. d’Indy, composició i piano amb P. Braud, contrapunt amb P. Le Flem, harmonia i direcció amb L. Saint-Requier, música de cambra amb G. Pierné i orquestració amb el compositor espanyol Manuel de Falla. Tornà al seu país natal el 1930 i hi fundà el Conservatorio de Música i Escuela de Bellas Artes de Cali, centre que dirigí des del 1933 fins a la seva mort i que avui porta el seu nom. Durant divuit mesos entre el 1937 i el 1938 dirigí el Conservatorio de Música de Bogotà. De la seva producció destaquen obres orquestrals com Chirimía y Bambuco Sotareño (1942), de cambra com Égloga Incaica (1935) -per a flauta, oboè, clarinet i fagot-, Emociones Caucanas (1938) -per a piano, violí i violoncel- i composicions religioses com Requiem (1943), corals i cantates. També compongué cançons i peces per a piano inspirades en melodies i ritmes folklòrics, com 8 ritmos y cantos suramericanos.