Fou escolà de cant a la catedral de Tarassona, cap al 1737 i n’esdevingué mestre de capella. Més tard ocupà el mateix càrrec a la seu de Conca i a Las Descalzas Reales de Madrid. El 1761 signà, juntament amb d’altres músics, l’aprovació del tractat Llave de la Modulación, del pare Antoni Soler. L’any 1767, possiblement per problemes de salut, sol·licità, infructuosament, la plaça del magisteri musical de Màlaga. El 22 de juny de 1768 ocupà el lloc de mestre de capella de la catedral de Sevilla. El 1785 presidí el tribunal d’oposicions per a la plaça del magisteri musical de la catedral de Còrdova, que guanyà Jaume Balius. Ripa es jubilà a Sevilla el 1790. Al cap d’un any de la seva mort, el "Diario de Madrid" anuncià l’oferta en subhasta de les seves obres, i en la mateixa notícia s’apuntà la importància musical de Ripa, que, entre altres càrrecs, fou "Académico filarmónico de Bolonia ". Cal dir també que excel·lí com a compositor i pedagog.