apostropha
*

Música

En la notació del cant pla, neuma que s’afegeix a un altre com a subordinat o auxiliar.

Segons Eugène Cardine, monjo benedictí de Solesmes i estudiós del cant gregorià, fou adoptat pels copistes del monestir de Sankt Gallen per a indicar una nota lleugera (pel que fa a la seva interpretació). Molt semblant al punctum, les edicions vaticanes modernes no en distingeixen la grafia de la d’aquest altre signe, tret d’alguns casos.