Estudià música a la Universitat de Nova York, a Buffalo, fins l’any 1972. Abans d’haver començat la seva formació musical, però, ja havia desenvolupat un estil propi. Refractari a les tendències acadèmiques en voga, creà un món sonor volgudament neoarcaic que sovint s’apropa a la música d’A. Hovhaness, D. Šostakovič i els polifonistes del Renaixement. Trets típics de la seva música són les melodies modals, els dissenys rítmics simples i les harmonies no tonals, però sí consonants que es basen en tríades. És autor de vuit simfonies, escrites entre el 1961 i el 1988, tres òperes —The Chronicle of Nine (1984), Bontsche Schweig (1994) i Spinoza (2011)—, música vocal i coral i també música de cambra. Dins d’aquest darrer apartat destaquen Consort Music (1980) i Quintet per a piano (1995).