Estudià a l’Emmanuel College de Cambridge, on es doctorà el 1964 amb una tesi sobre la Querelle des Bouffons. Ensenyà a la Universitat de Nottingham (1964-69), a la de Cardiff (1969-75) i, des del 1976, al King’s College de Londres. Fou professor emèrit de música de la Universitat de Londres i professor visitant a la Universitat de Yale (1985).
El seu camp de recerca s’ha centrat en la música del final del segle XIX i del XX. Conjuntament amb Jonathan Dunsby, va cofundar la revista Music Analysis i va col·laborar en les publicacions The Gramophone i Musical Times.
Entre els seus treballs destaquen: Schoenberg Chamber Music (Londres, 1972), Music since the First World War (Londres, 1977, amb diverses reedicions), Britten and Tippet: Studies in Themes and Techniques (Cambridge, 1982), Romantic Music (Londres, 1987; traduïda al castellà per Música romántica, Barcelona, 2001) i Musical Composition in the Twentieth Century (Oxford, 1999).
Entre les seves publicacions posteriors destaquen Exploring Twentieth-Century Music: Tradition and Innovation (2003), The Cambridge Introduction to Serialism (2008), The Wagner Style (2015) i British Music after Britten (2020).
Considerat com un dels experts més destacats de la musicologia britànica contemporània, els seus estudis sobre Schönberg, el serialisme, el modernisme musical i la música britànica dels segles XX i XXI han esdevingut obres de referència.
L'any 2002 fou elegit membre de l'Académie des Beaux-Arts i rebé el Grand Prix de la musique symphonique de la SACEM i el premi Derek Allen de la British Academy (2013). El 2011 fou nomenat Chevalier des Palmes Académiques pel govern francès i, el 2014, membre honorari de la Royal Musical Association.