Geni del son i precursor de la salsa, Ignacio Loyola ’Arsenio’ Rodríguez fou un músic molt innovador, cabdal per a la música cubana, sobretot perquè preparà el camí cap a la salsa. Rodríguez es quedà cec a set anys -d’una guitza de cavall-, i d’aquí prové el pseudònim d'El ciego maravilloso. Es convertí en un gran compositor i percussionista i sobretot un virtuós del tres. La seva primera gran innovació fou la creació de la formació musical anomenada conjunto. Fins aleshores el son l’interpretaven septetos : guitarra, trompeta, bongos, contrabaix, maraques, güiro, claves (instrument de percussió format per dues barres cilíndriques, curtes, de fusta dura que es fan picar entre elles) i dues o més veus. Rodríguez hi incorporà la força de les congues, l’esquella, el piano i una segona, i més tard tercera, trompeta, creant el conjunto i revolucionant així el son els anys quaranta. A més, també introduí el son montuno, on el cantant improvisa sobre un vers repetit per un cor i on el piano, la trompeta i el tres fan diversos solos. Igualment popularitzà el mambo, com Antonio Arcaño i Dámaso Pérez Prado. El 1953 es traslladà a Nova York, on continuà experimentant amb el son i instruments com la flauta, el saxòfon, els timbals o fins i tot amb elements musicals religiosos afrocubans i també jazzístics, aconseguint un so que anomenà Quindembo. Tot i la seva importància musical, morí en la misèria.