Normalment s’utilitzen com a sinònims de temps fort, temps greu, caiguda, etc. (tesi) o temps feble, temps lleu, etc. (arsi). Deriven dels termes que en la dansa grega clàssica s’aplicaven als moviments d’alçar el peu -arsis- o abaixar-lo -thesis- i que després serviren per a designar les parts més o menys accentuades dels peus poètics llatins. L’expressió per arsin et thesin fou utilitzada per G. Zarlino i T. Morley per a referir-se a la inversió del contrapunt -generalment en el cànon: canon per arsin et thesin-. Malpurg fou un dels primers que donà a aquesta expressió el significat actual, que correspon a l’entrada creuada d’un tema -com la resposta d’una fuga-, amb els accents mètrics desplaçats respecte de l’original.
Música